Els textos dialogats

3. ELS TEXTOS DIALOGATS

Per parlar amb correcció, una de la qüestions que hem de tenir present és estudiar l'estructura dels textos dialogats. Amb això comprendrem l'estructura de la conversa i potenciarem algunes de les funcions del llenguatge. A continuació veiem un article sobre els textos dialogats que es pot trobar a https://sites.google.com/a/xtec.cat/ges-1/text-dialogat

Els textos dialogats són missatges orals o escrits, que recullen les expressions lingüístiques utilitzades en les alternances de parla de dues o més persones. Els textos dialogats més utilitzats són les converses i els diàlegs.

El fet de conversar és característic de la naturalesa humana. Conversa i diàleg no signifiquen absolutament el mateix. Usem conversa per referir-nos al discurs que es va construint i reservem diàleg per designar el tipus de text que sorgeix d'aquesta situació comunicativa –la conversa–.

Dialogar és reproduir d’una manera directa les paraules que intercanvien dos o més interlocutors. Aquest interactuen i modifiquen el seu missatge a partir del que diuen. Les funcions bàsiques del text dialogat són les següents:

• Expressiva o emotiva, perquè l’emissor expressa allò que sent. 

• Conativa, perquè s’incita el receptor a actuar o respondre.

• Fàtica, perquè és necessari comprovar si l’interlocutor escolta i segueix la conversa. Aquesta funció és característica de les converses telefòniques. 

El diàleg pertany,bàsicament a la llengua oral. Quan es parla cara a cara amb una altra persona, el gest, el moviment del cos, la mirada i l’entonació tenen un paper importantíssim perquè complementen el discurs. Els interlocutors han de cooperar, mostrar cortesia, dosificar informació, respectar opinions i tenir en compte el context i la intencionalitat. 

També trobem diàlegs expressats per escrit en una entrevista de premsa, dins una narració, en els textos teatrals, en un còmic, etc. 

L’ús dels signes de puntuació és molt important per a reflectir-ne l’entonació. 

Segons el context i la finalitat, els textos dialogats es poden classificar en:

• Espontanis, com ara les converses cara a cara i les telefòniques. Aquestes es donen en qualsevol lloc i tenen una durada variable; s’hi parla sobre qualsevol tema i s’hi utilitza un nivell de llengua col·loquial.

• Planificats, com ara les entrevistes, les enquestes i els xats. Aquests es poden donar cara a cara o a través d’un aparell i tenen una durada limitada; segons el destinatari i el tema, s’hi utilitza el nivell de llengua col·loquial o estàndard. També s’hi inclouen els diàlegs novel·lístics, les obres teatrals –que s’escriuen en un nivell més culte o literari-, els guions cinematogràfics, els acudits i els còmics.

ESTRUCTURA

Les converses solen presentar l’estructura següent:

• Inici, inclou la salutació, fórmules cortesia, frases que expressen alegria, sorpresa,etc. Hola, com va?, Com estàs? Xe, quant de temps sense veure’ns!

• Proposta de tema. Plantejament d’allò que interessa comentar o raonar. Quina casualitat, precisament volia dir-te... Ara que et veig, aprofito per a... Voldria demanar-te...

• Desenvolupament del tema. Intercanvi d’informació i exposició d’argumentacions recíproques que aporten els interlocutors a favor o en contra de les seues opinions. Ja saps que en aquella ocasió les coses estaven plantejades d’una manera...

• Tancament. Conclusió, valoració de l’encontre i fórmules de comiat. Em sembla que tot s’ha resolt satisfactòriament... Fins a un altre dia, adéu!.

RECURSOS LINGÜÍSTICS

En converses cara a cara

- Pronoms tònics i febles

- Oracions simples, sobretot enunciatives, interrogatives i exclamatives

- Frases curtes i, moltes vegades, inacabades (Si jo diguera...)

- Paraules genèriques, de significat poc concret (això, cosa, assumpte...)

- Fórmules de contacte per a estimular la resposta o atraure l’atenció de l’ interlocutor (Saps?, Què dius?...

- Connectors explicatius (és a dir, a més, vull dir...).

En textos teatrals

- Noms dels personatges a l’esquerra, escrits en majúscules o en versaletes.

- Parlament o textos que diuen els personatges, en estil directe.

- Acotacions escèniques o d’interpretació, que s’escriuen en cursiva

En entrevistes

- Inicials de les persones que hi participen

          - Preguntes (directes i indirectes), que s’escriuen en cursiva
          - Respostes, que s’escriuen en lletra redona

          Diàlegs en textos narratius

- Guions davant de les intervencions dels personatges

- Guions per  introduir els comentaris del narrador

- Puntuació relacionada amb l’entonació