Us deixo uns quants exemples de cançons en valencià. Segur que us ajuden a practicar per a la classe de demà.
1. DORAEMON
2. HIMNE A VALÈNCIA
3. BON DÍA!
25 oct 2015
18 oct 2015
INTRODUCCIÓ
Aquesta unitat du el títol de De què parleu? i està orientada al primer curs d'ESO.
Quasi tota la unitat gira al voltant de la conversa, ja que és una activitat imprescindible en la comunicació humana i que requereix actituds respectuoses per a comprendre els diferents punts de vista. Els texts dialogats són una tipologia textual que resulta propera, entretinguda i còmoda als alumnes.
La competència lingüística és el principal objecte d'estudi de la unitat. Tanmateix, hi ha altres competències clau que també es treballen com ara la social i cívica, ja que per a conversar, entrevistar o debatre, cal comprendre la realitat social en què vivim i cooperar. Treballarem la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia en aquelles activitats que requereixen una resposta que demana una distribució espacial concreta (emplenar graelles, relacionar unívocament, etc.). La consciència i l'expressió cultural es treballa mitjançant la lectura de fragments literaris d'autors i temàtiques diversos. La competència d'aprendre a aprendre és present, sobretot, en les activitats que impliquen posar en pràctica un procediment prèviament pautat i el sentit de la iniciativa i l'esperit emprenedor ocupa aquelles que suposen la definició de criteris propis.
La intel·ligència verbal i lingüística es treballa amb activitats orals, que impliquen un ús de la llengua en contexts i situacions diversos. A més, treballarem un projecte de treball cooperatiu per donar la possibilitat de treballar la intel·ligència interpersonal i intrapersonal ja que es treballen especialment el texts dialogats i l'expressió de les pròpies opinions, tot respectant les alienes, i que a més impliquen col·laboració amb la resta de companys, amb el professor, amb altres persones de qui podem obtenir informacions.
Quasi tota la unitat gira al voltant de la conversa, ja que és una activitat imprescindible en la comunicació humana i que requereix actituds respectuoses per a comprendre els diferents punts de vista. Els texts dialogats són una tipologia textual que resulta propera, entretinguda i còmoda als alumnes.
- Aprofitarem aquesta predisposició per a estudiar com és una conversa, una entrevista (oral i escrita) així com es redacten els diàlegs en una narració i quins recursos lingüístics i tipogràfics s'hi utilitzen.
- Treballarem el lèxic amb conceptes senzills com són el camp semàntic dels esports i introduirem la reflexió metalingüística amb conceptes com són els sintagmes (i tipus), els constituents de l'oració i els tipus d'oracions, els verbs i les vocals (diftongs i hiats).
- Reconeixerem les paraules derivades amb prefixos i identificarem els registres lingüístics.
La competència lingüística és el principal objecte d'estudi de la unitat. Tanmateix, hi ha altres competències clau que també es treballen com ara la social i cívica, ja que per a conversar, entrevistar o debatre, cal comprendre la realitat social en què vivim i cooperar. Treballarem la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia en aquelles activitats que requereixen una resposta que demana una distribució espacial concreta (emplenar graelles, relacionar unívocament, etc.). La consciència i l'expressió cultural es treballa mitjançant la lectura de fragments literaris d'autors i temàtiques diversos. La competència d'aprendre a aprendre és present, sobretot, en les activitats que impliquen posar en pràctica un procediment prèviament pautat i el sentit de la iniciativa i l'esperit emprenedor ocupa aquelles que suposen la definició de criteris propis.
La intel·ligència verbal i lingüística es treballa amb activitats orals, que impliquen un ús de la llengua en contexts i situacions diversos. A més, treballarem un projecte de treball cooperatiu per donar la possibilitat de treballar la intel·ligència interpersonal i intrapersonal ja que es treballen especialment el texts dialogats i l'expressió de les pròpies opinions, tot respectant les alienes, i que a més impliquen col·laboració amb la resta de companys, amb el professor, amb altres persones de qui podem obtenir informacions.
4. FACEBOOK
Hi ha nombrosos recursos que podem trobar a internet que ens parlen de les TIC. Un d'ells és el portal Facebook. A continuació us deixo uns enllaços perquè us pugueu fer amics a Facebook i gaudir dels continguts, activitats i recursos que ens brinden.
1. Educació i les TIC
2. Educació i les TIC 2.0
3. Recursos Educatius
4. Més Recursos Educatius
5. Recursos educatius - Teresa Torné-
6. Educación y TIC (Castellà)
7. TICs y educación. (Castellà)
8. Recursos TIC para Profesores (Castellà)
9. Recursos TICS docentes (Castellà)
10. Recursos educativos TICs (Castellà)
Hi ha nombrosos recursos que podem trobar a internet que ens parlen de les TIC. Un d'ells és el portal Facebook. A continuació us deixo uns enllaços perquè us pugueu fer amics a Facebook i gaudir dels continguts, activitats i recursos que ens brinden.
1. Educació i les TIC
2. Educació i les TIC 2.0
3. Recursos Educatius
4. Més Recursos Educatius
5. Recursos educatius - Teresa Torné-
6. Educación y TIC (Castellà)
7. TICs y educación. (Castellà)
8. Recursos TIC para Profesores (Castellà)
9. Recursos TICS docentes (Castellà)
10. Recursos educativos TICs (Castellà)
17 oct 2015
Els textos dialogats
3. ELS TEXTOS DIALOGATS
Per parlar amb correcció, una de la qüestions que hem de tenir present és estudiar l'estructura dels textos dialogats. Amb això comprendrem l'estructura de la conversa i potenciarem algunes de les funcions del llenguatge. A continuació veiem un article sobre els textos dialogats que es pot trobar a https://sites.google.com/a/xtec.cat/ges-1/text-dialogat
El fet de conversar és característic de la naturalesa humana. Conversa i diàleg no signifiquen absolutament el mateix. Usem conversa per referir-nos al discurs que es va construint i reservem diàleg per designar el tipus de text que sorgeix d'aquesta situació comunicativa –la conversa–.
Dialogar és reproduir d’una manera directa les paraules que intercanvien dos o més interlocutors. Aquest interactuen i modifiquen el seu missatge a partir del que diuen. Les funcions bàsiques del text dialogat són les següents:
El diàleg pertany,bàsicament a la llengua oral. Quan es parla cara a cara amb una altra persona, el gest, el moviment del cos, la mirada i l’entonació tenen un paper importantíssim perquè complementen el discurs. Els interlocutors han de cooperar, mostrar cortesia, dosificar informació, respectar opinions i tenir en compte el context i la intencionalitat.
També trobem diàlegs expressats per escrit en una entrevista de premsa, dins una narració, en els textos teatrals, en un còmic, etc.
L’ús dels signes de puntuació és molt important per a reflectir-ne l’entonació.
Segons el context i la finalitat, els textos dialogats es poden classificar en:
Les converses solen presentar l’estructura següent:
RECURSOS LINGÜÍSTICS
- Respostes, que s’escriuen en lletra redona
Diàlegs en textos narratius
Per parlar amb correcció, una de la qüestions que hem de tenir present és estudiar l'estructura dels textos dialogats. Amb això comprendrem l'estructura de la conversa i potenciarem algunes de les funcions del llenguatge. A continuació veiem un article sobre els textos dialogats que es pot trobar a https://sites.google.com/a/xtec.cat/ges-1/text-dialogat
Els textos dialogats són missatges orals o escrits, que recullen les expressions lingüístiques utilitzades en les alternances de parla de dues o més persones. Els textos dialogats més utilitzats són les converses i els diàlegs.
El fet de conversar és característic de la naturalesa humana. Conversa i diàleg no signifiquen absolutament el mateix. Usem conversa per referir-nos al discurs que es va construint i reservem diàleg per designar el tipus de text que sorgeix d'aquesta situació comunicativa –la conversa–.
Dialogar és reproduir d’una manera directa les paraules que intercanvien dos o més interlocutors. Aquest interactuen i modifiquen el seu missatge a partir del que diuen. Les funcions bàsiques del text dialogat són les següents:
• Expressiva o emotiva, perquè l’emissor expressa allò que sent.• Conativa, perquè s’incita el receptor a actuar o respondre.
• Fàtica, perquè és necessari comprovar si l’interlocutor escolta i segueix la conversa. Aquesta funció és característica de les converses telefòniques.
El diàleg pertany,bàsicament a la llengua oral. Quan es parla cara a cara amb una altra persona, el gest, el moviment del cos, la mirada i l’entonació tenen un paper importantíssim perquè complementen el discurs. Els interlocutors han de cooperar, mostrar cortesia, dosificar informació, respectar opinions i tenir en compte el context i la intencionalitat.
També trobem diàlegs expressats per escrit en una entrevista de premsa, dins una narració, en els textos teatrals, en un còmic, etc.
L’ús dels signes de puntuació és molt important per a reflectir-ne l’entonació.
Segons el context i la finalitat, els textos dialogats es poden classificar en:
• Espontanis, com ara les converses cara a cara i les telefòniques. Aquestes es donen en qualsevol lloc i tenen una durada variable; s’hi parla sobre qualsevol tema i s’hi utilitza un nivell de llengua col·loquial.
ESTRUCTURA• Planificats, com ara les entrevistes, les enquestes i els xats. Aquests es poden donar cara a cara o a través d’un aparell i tenen una durada limitada; segons el destinatari i el tema, s’hi utilitza el nivell de llengua col·loquial o estàndard. També s’hi inclouen els diàlegs novel·lístics, les obres teatrals –que s’escriuen en un nivell més culte o literari-, els guions cinematogràfics, els acudits i els còmics.
Les converses solen presentar l’estructura següent:
• Inici, inclou la salutació, fórmules cortesia, frases que expressen alegria, sorpresa,etc. Hola, com va?, Com estàs? Xe, quant de temps sense veure’ns!• Proposta de tema. Plantejament d’allò que interessa comentar o raonar. Quina casualitat, precisament volia dir-te... Ara que et veig, aprofito per a... Voldria demanar-te...
• Desenvolupament del tema. Intercanvi d’informació i exposició d’argumentacions recíproques que aporten els interlocutors a favor o en contra de les seues opinions. Ja saps que en aquella ocasió les coses estaven plantejades d’una manera...
• Tancament. Conclusió, valoració de l’encontre i fórmules de comiat. Em sembla que tot s’ha resolt satisfactòriament... Fins a un altre dia, adéu!.
RECURSOS LINGÜÍSTICS
En converses cara a cara- Pronoms tònics i febles
- Oracions simples, sobretot enunciatives, interrogatives i exclamatives
- Frases curtes i, moltes vegades, inacabades (Si jo diguera...)
- Paraules genèriques, de significat poc concret (això, cosa, assumpte...)
- Fórmules de contacte per a estimular la resposta o atraure l’atenció de l’ interlocutor (Saps?, Què dius?...
- Connectors explicatius (és a dir, a més, vull dir...).
En textos teatrals
- Noms dels personatges a l’esquerra, escrits en majúscules o en versaletes.
- Parlament o textos que diuen els personatges, en estil directe.
- Acotacions escèniques o d’interpretació, que s’escriuen en cursiva
- Preguntes (directes i indirectes), que s’escriuen en cursivaEn entrevistes- Inicials de les persones que hi participen
- Respostes, que s’escriuen en lletra redona
Diàlegs en textos narratius
- Guions davant de les intervencions dels personatges
- Guions per introduir els comentaris del narrador
- Puntuació relacionada amb l’entonació
"Llegir per parlar, llegir per aprendre"
1. LLEGIR PER PARLAR, LLEGIR PER APRENDRE
Relacionat amb la temàtica que estem tractant en la unitat didàctica trobem un recurs molt interessant per practicar l'oralitat. Llegir per parlar, llegir per aprendre
Relacionat amb la temàtica que estem tractant en la unitat didàctica trobem un recurs molt interessant per practicar l'oralitat. Llegir per parlar, llegir per aprendre
Llegir per parlar, llegir per aprendre és un material editat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb la finalitat reforçar l’aprenentatge i l’ús de la llengua a través de la lectura. El material consta d’una guia didàctica i 51 fulls que proposen activitats de conversa a partir de la lectura de texts reals de tipologia diversa. Podem trobar els següents títols per practicar:
01. La Ventafocs
02. Com fet a casa
03. D'aquí i d'allà
04. Les galàxies personals
05. On anem
06. El joc de l'aualé
07. Es lloga pis
08. Invitació
09. Els ritmes biològics
10. Remeis casolans
11. Humor negre
12. En memòria de Paco Candel
13. Travessem l'Atlàntic
14. Anem d'urgències
15. L'home caiman
16. Jeroglífics
17. Les llàgrimes, les paraules, els silencis
18. Amb noms i cognoms
19. Esmorzar a casa
20. Oreneta cuablanca
21. Les mudes flors d’un altre jardí (especial Sant Jordi 2014)
22. Un àngel?
23. I si em detenen... què?
24. La revolta vegetal
25. L’automedicació
26. Quan els títols parlen...
27. Tria un llibre
28. Quin temps farà?
29. L’holocaust en veu pròpia
30. Persones amb drets i deures
31. Llegiu les instruccions d’aquest aparell
32. País petit
33. Notes abans d’anar a dormir
34. Un català al Titànic
35. Xocolata, no, una noia amb ganivet
36. Fes-ho tu mateix
37. Més idiomes als informatius
38. Homenatge
39. Quan el negre és vida
40. Prejudicis
41. Una història fantàstica
42. Veus del carrer
43. Aforismes
44. Acudits
45. Una vida dura
46. La vida en vers
47. Cor
48. Principi i final
49. On és Mequinensa?
50. Tota una llista
51. Bestiari
Llegir per parlar, llegir per aprendre consisteix en un seguit de fulls d’activitats, presentats en format PDF, que combinen una lectura —diferent a cada full— amb la pràctica de la conversa; i en una Guia d’ús dels materials que conté les orientacions didàctiques. L’enfocament dels materials respon a la metodologia «lectura en parella» i «tutoria entre iguals» de David Duran, que propugna que la «interacció entre aprenents és un motor d’aprenentatge significatiu». En les activitats que es proposen hi participen sempre un tutor i un aprenent. El tutor és qui condueix les activitats i pren la responsabilitat de la preparació de la lectura abans de la trobada. La tria de les lectures i les activitats proposades han estat realitzades per Montse Flores i Anna Vidal, professores de llengua catalana i conductores de grups de lectura. El material es pot descarregar de la pàgina web de Llengua catalana http://gencat.cat/llengua/llegiuiparleu .Les persones i les entitats interessades a participar-hi es poden adreçar a la Direcció General de Política Lingüística o al Consorci per a la Normalització Lingüística.
Aquest material te com objetius:
- Promoure l’ús oral de la llengua a través de la lectura de diferents gèneres textuals.
- Fer gaudir de la lectura i augmentar la competència lingüística dels destinataris del projecte (tutors i aprenents).
- Contribuir a reforçar l’aprenentatge dels tutors seguint la premissa: “ensenyar és aprendre dues vegades”.
- Practicar diferents tipus de lectura en funció de les activitats que proposen els materials.
- Incrementar el coneixement de la cultura i, en especial, de la literatura, facilitant i promovent, alhora, l’intercanvi cultural.
- Conversa
Abans de llegir: L’apartat consta d’un parell o tres de preguntes que preparen el tutor i l’aprenent per a la lectura.
Després de llegir: L’apartat consta d’un seguit de preguntes que promouen la conversa i la relectura del text.
- Lectura
Conté el text objecte de la lectura.
Els texts poden ser: fragments literaris,articles de diari, receptes de cuina, còmics, blogs, etcètera.
Tècnica lectora
Llegir en parella és una modalitat de lectura proposada i provada per David Duran, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, que utilitza la tutoria entre iguals com a mètode d’aprenentatge cooperatiu entre les persones. Aquest programa de lectura permet que la parella que hi participa doni i rebi el coneixement que qualsevol persona adulta ha acumulat al llarg de la vida, a més del que podran aprendre de manera col·laborativa.
L’adaptació d’aquesta modalitat per al material Llegir per gaudir, llegir per aprendre es concreta de la manera següent:
- El tutor prepara prèviament l’activitat.
- Es dóna importància a la lectura en veu alta.
- El tutor és model d’entonació i de pronúncia.
- Es promou l’aprenentatge a partir de l’error.
- Es fomenta diferents tipus de lectura: primer el tutor i després l’aprenent, tots dos alhora, un
- paràgraf cadascú, l’aprenent sol, etcètera.
- S’activen les estratègies de comprensió lectora: llegir en diagonal, rellegir buscant una paraula
- en concret, llegir per entendre, llegir per memoritzar, etcètera
Instruccions per als tutors
- Llegiu la lectura diverses vegades per donar un model fluid i entenedor a l’aprenent.
- Llegiu tot el full de l’activitat. Responeu les preguntes que es demanen i preveieu les dificultats
- que pot tenir l’aprenent.
- Preneu nota dels coneixements previs que necessita l’aprenent per fer la lectura i no oblideu els coneixements que ja ha acumulat l’aprenent en la seva història personal.
Durant la trobada
Tingueu en compte que vosaltres gestioneu la trobada i, per tant, marqueu el ritme de treball.
Abans de començar l’activitat, pacteu amb l’aprenent la manera d’avisar-lo quan cometi un
error. Podeu acordar que l’avisareu fent-li un gest amb el llapis o amb la mà, aixecant un paper, etcètera. És important que feu la indicació en el moment que l’aprenent s’equivoca, perquè pugui ser conscient de l’error que ha comès i corregir-lo. Si no pot fer-ho sol, ajudeu-lo.
Procureu que l’aprenent es senti segur i satisfet de la lectura que ha fet i de la comprensió
del text.
Doneu-li sempre estímuls positius i de confiança.
Respecteu el temps de l’aprenent per respondre les preguntes dels diferents apartats.
Responeu totes les preguntes de l’apartat Abans de llegir, ja que l’objectiu és suscitar l’interès
pel text i estimular la lectura.
Llegiu el text del full d’activitat d’acord amb les recomanacions que es fan a l’apartat
Tècnica lectora.
Un cop feta la lectura, responeu plegats les preguntes de l’apartat Després de llegir. És important que l’aprenent expressi el seu punt de vista encara que li costi.
"Parlar en públic és fàcil si saps com"
2. Parlar en públic és fàcil si saps com.
Parlar en públic, és una acció que a algunes persones els costa molt de sacrifici. Bé sigui per falta de costum, o per timidesa se sent aclaparades, i per a ells és inviable mantenir una conversa davant d'un grup de persones.A continuació us deixo un article de Lara Bonilla, publicat l'any 2013 i que ens dóna les bases per poder parlar correctament en públic. aquest article es pot llegir en www.ara.cat
Els clubs Toastmasters, per millorar les habilitats comunicatives, guanyen adeptes
Parlar en públic, és una acció que a algunes persones els costa molt de sacrifici. Bé sigui per falta de costum, o per timidesa se sent aclaparades, i per a ells és inviable mantenir una conversa davant d'un grup de persones.A continuació us deixo un article de Lara Bonilla, publicat l'any 2013 i que ens dóna les bases per poder parlar correctament en públic. aquest article es pot llegir en www.ara.cat
LARA BONILLA
"Parlar en públic és com fer esport: com més practiquem, millor ens sortirà", sosté Alfred Picó, autor del llibre El mètode Picó per parlar en públic . Qui no ha sentit pànic a l'hora de sortir a la pissarra o li ha tremolat la veu quan ha hagut d'exposar un treball? Aquesta és una assignatura pendent per a molts, però les tècniques de l'oratòria es poden aprendre. Dominar-les, segons els experts, ens pot ajudar en la nostra vida professional, però també en les relacions socials, ja que és una habilitat necessària en la vida quotidiana. Serveix tant per fer un discurs en el casament del teu millor amic com per fer callar el company de feina que sempre ha de tenir l'última paraula. I mai és tard per aprendre'n.
Els rols s'intercanvien
Joan Fabregat, de 53 anys, ha ocupat diversos càrrecs directius i parlar en públic és part de la seva feina. Reconeix que, a vegades, li tremolava la veu. "Els moviments, els gestos i la veu anaven descontrolats", explica. Per posar-hi remei, es va inscriure a un dels clubs Toastmasters International que hi ha a Barcelona. Es tracta d'una organització mundial que va néixer el 1924 als Estats Units i que ja s'ha estès pels cinc continents. "¿Som un curs d'autoajuda? ¿Una acadèmia per aprendre a parlar en públic? Fins i tot, hi ha qui pregunta: ¿sou una secta? El que som és un grup de gent que es reuneix amb regularitat per millorar les seves capacitats comunicatives i de lideratge", explica Ruben Martínez-Fanals.
Els seus membres es reuneixen un cop a la setmana i les sessions són pràctiques. Es fixa amb antelació qui sortirà a parlar i els discursos després seran avaluats per altres membres. Hi ha un moderador, un voluntari que controla el temps, un altre que revisa el vocabulari... Els rols s'intercanvien en cada sessió. Des que assisteix a les trobades de Toastmasters, Fabregat diu que ha millorat "el domini del cos i la varietat de l'expressió". Fa quatre anys que hi assisteix. Els membres, que paguen una quota semestral de 42 euros, han de superar els exercicis del manual de comunicació de l'organització internacional. Un dia toca fer un discurs motivador, un altre exposar els resultats d'un projecte i un altre dia es treballa la comunicació corporal, per exemple. Cada reunió és diferent.
Vèncer les pors
Christian Clottu s'ha treballat a consciència l'últim discurs, en què buscava inspirar l'audiència explicant com va superar la seva por a parlar en públic. Sentint-lo, ningú ho diria. Es mou com un actor sobre l'escenari. Domina el llenguatge corporal, interactua amb el públic i sap modular la veu i administrar els silencis. "A l'escola mai vaig aprendre oratòria i sempre havia estat la meva assignatura pendent", explica. Té 27 anys i treballa en una empresa de programari. "Aquí he après a organitzar les idees per transmetre millor el missatge, a connectar amb els clients i a guanyar confiança". El següent repte és fer-ho en anglès, ja que les sessions Toastmasters també es poden fer en aquest idioma.
N'hi ha que també s'inscriuen per conèixer gent. És el cas del Luis Alberto López, un enginyer de 35 anys de Madrid. "Aquí trobes gent d'àmbits molt diferents, fem activitats els caps de setmana i, a sobre, és un entrenament per parlar en públic!" Per la Marion Chevalier, una francesa de 28 anys establerta a Barcelona, les sessions són una manera de practicar idiomes, però n'ha tret lliçons més importants: "M'ha servit per coneixe'm a mi mateixa", diu. Judit Permanyer, actual presidenta del club, explica que tots els membres de Toastmasters són "persones amb esperit de superació". Vencen les seves pors. Segons Chevalier, el millor consell per parlar en públic és "ser un mateix". Al final, fins i tot enganxa. "És com una addicció, quan deixo de venir, perdo fluïdesa i necessito la meva dosi setmanal", conclou Permanyer.
Errors que hem d'evitar:
L'expert en oratòria Agustín Rosa recull a Hablar bien en público es posible, si sabes cómo , els errors que hem d'evitar.
El mètode Picó per parlar en públic
El periodista Alfred Picó imparteix des de fa 20 anys cursos sobre tècniques per parlar en públic. Les recull a El mètode Picó per parlar en públic . Aquestes en són algunes:
PowerPoint
Hem d'anar amb cura en l'ús del PowerPoint per evitar ser-ne dependents. Si l'utilitzem, hem d'evitar l'excés d'efectes i animacions, l'excés de contingut per transparència i les fonts de text amb colors poc visibles. També hem d'intentar no utilitzar imatges de baixa qualitat ni cometre errades d'ortografia, així com tampoc utilitzar abreviatures sense explicar-ne el significat.
Hem d'anar amb cura en l'ús del PowerPoint per evitar ser-ne dependents. Si l'utilitzem, hem d'evitar l'excés d'efectes i animacions, l'excés de contingut per transparència i les fonts de text amb colors poc visibles. També hem d'intentar no utilitzar imatges de baixa qualitat ni cometre errades d'ortografia, així com tampoc utilitzar abreviatures sense explicar-ne el significat.
Transmetre emocions
"Abans de fer un discurs, hem de preguntar-nos què volem transmetre", diu Picó. Volem emocionar? Fer riure? ¿Crear polèmica? Si volem provocar alegria, el discurs ha de ser entusiasta, àgil, amb poques pauses i veu potent i ser actius. Per transmetre tristesa, hem de fer un discurs serè, amb pauses, amb veu tranquil·la i moviments pausats. "Si ens costa, sempre podem imaginar que som actors i que estem fent un paper", afegeix Picó.
"Abans de fer un discurs, hem de preguntar-nos què volem transmetre", diu Picó. Volem emocionar? Fer riure? ¿Crear polèmica? Si volem provocar alegria, el discurs ha de ser entusiasta, àgil, amb poques pauses i veu potent i ser actius. Per transmetre tristesa, hem de fer un discurs serè, amb pauses, amb veu tranquil·la i moviments pausats. "Si ens costa, sempre podem imaginar que som actors i que estem fent un paper", afegeix Picó.
I si ens quedem en blanc?
Agustín Rosa proposa uns quants trucs per si ens quedem en blanc. El més directe és fer interaccionar el públic fent una pregunta o fer un exercici pràctic. Una altra opció és resumir breument el que s'ha explicat fins llavors o explicar una anècdota. En tot cas, no ens ha de fer por el silenci: les pauses són importants perquè el missatge arribi al seu destinatari, assegura Rosa.
Agustín Rosa proposa uns quants trucs per si ens quedem en blanc. El més directe és fer interaccionar el públic fent una pregunta o fer un exercici pràctic. Una altra opció és resumir breument el que s'ha explicat fins llavors o explicar una anècdota. En tot cas, no ens ha de fer por el silenci: les pauses són importants perquè el missatge arribi al seu destinatari, assegura Rosa.
Presentació d'èxit
Una presentació en públic requereix sintetizar i seleccionar. El temps que ens donen per parlar normalment és limitat i s'han de triar les idees força i convertir-les en missatges claus. No hem d'aspirar a transmetre més de 3 o 4 idees fonamentals. S'han d'ordenar els continguts de manera lògica i dissenyar el discurs des de la presentació fins als agraïments. Hem d'intentar deixar empremta en els receptors amb un estil propi i dialogar amb el públic. No et limitis a parlar per a tu, fes referència al públic i controla el temps. Són els consells que dóna Teresa Baró al seu llibre Parlar i convèncer.
Una presentació en públic requereix sintetizar i seleccionar. El temps que ens donen per parlar normalment és limitat i s'han de triar les idees força i convertir-les en missatges claus. No hem d'aspirar a transmetre més de 3 o 4 idees fonamentals. S'han d'ordenar els continguts de manera lògica i dissenyar el discurs des de la presentació fins als agraïments. Hem d'intentar deixar empremta en els receptors amb un estil propi i dialogar amb el públic. No et limitis a parlar per a tu, fes referència al públic i controla el temps. Són els consells que dóna Teresa Baró al seu llibre Parlar i convèncer.
De pel·lícula
Sempre podem agafar idees o inspirar-nos en pel·lícules que contenen discursos dignes d'escoltar. Alfred Picó n'ha seleccionat uns quants: el discurs final de Charles Chaplin a El gran dictador (passa de l'actitud reflexiva a la categòrica), el discurs de William Wallace als seus soldats a Braveheart (utilitza paraules profundes com per exemple llibertat , mort i vida) o el discurs del general Màximus a Gladiator (fa servir l'estratègia de l'humor).
Sempre podem agafar idees o inspirar-nos en pel·lícules que contenen discursos dignes d'escoltar. Alfred Picó n'ha seleccionat uns quants: el discurs final de Charles Chaplin a El gran dictador (passa de l'actitud reflexiva a la categòrica), el discurs de William Wallace als seus soldats a Braveheart (utilitza paraules profundes com per exemple llibertat , mort i vida) o el discurs del general Màximus a Gladiator (fa servir l'estratègia de l'humor).
Interactuar amb el públic
"Els discursos en una sola direcció ja han passat a la història", explica Alfred Picó. Hem d'afavorir la participació del públic, ja que no només farà que la xerrada sigui més entretinguda, sinó que així, a més, el conferenciant es treu pressió de sobre. Picó proposa algunes tècniques:
"Els discursos en una sola direcció ja han passat a la història", explica Alfred Picó. Hem d'afavorir la participació del públic, ja que no només farà que la xerrada sigui més entretinguda, sinó que així, a més, el conferenciant es treu pressió de sobre. Picó proposa algunes tècniques:
Suscribirse a:
Entradas (Atom)