VÍDEOS

TASCA EDUCANON





Us deixo unes quantes situacions comunicatives perquè pugueu agafar exemples de cara a la part pràctica de l'examen.

1. Educació al carrer




De la mateixa manera, també un deixo uns quants exemples de cançons en valencià. Segur que us ajuden a practicar per a la classe de demà.

2. Parla valencià



3. Doraemon



4. Bon dia

Consell per a fer una Intervenció Oral

-INTERVENCIÓ ORAL-

En la intervenció oral s'ha d'adequar a la situació comunicativa, i mostrar la fluïdesa i la correcció que exigeix el nivell. A la pàgina de "www.centrodeestudiosmestalla.com" podem trobar un apartat de consells que ens permeten preparar les situacions comunicatives. D'aquesta manera hem de tenir en compte els següents aspectes:


1. Adequació.

Una resposta és adequada quan compleix el propòsit comunicatiu, és a dir, quan el contingut del missatge correspon a la pregunta i el to i la formulació s'adiuen amb el context.

Els principal errors d'adequació són:

• El discurs massa breu.
• la resposta no s'adequa a la pregunta.
• el missatge és inintel·ligible, desordenat.
• no s'utilitza el registre adequat, per exemple: abús del registre col·loquial.
• Es barregen diversos dialectes.
• Repetició d'idees.

2. Fluïdesa

Es considera que una resposta és fluïda quan l'examinand s'expressa sense limitacions, la intervenció té un ordre lògic i els recursos de la llengua que utilitza són variats i adequats. La intenció i el contingut del text han de ser clars.

Quant a la fluïdesa, els principals errors que podem obsrevar són els següents:

la intenció i el contingut del discurs són bastants clars, però les intervencions són curtes o desordenades.

no es completen algunes de les idees iniciades.

les intervencions són molt curtes.

es respon, bàsicament, amb monosíl·labs.

3. Correcció

La part de correcció té en compte diversos paràmetres. Els més importants són el lèxic, la morfosintaxi i la fonètica.

Les principals errades són:

 a) Quant a la fonètica:

• No fer cap distinció entre vocals obertes i tancades.
• No pronunciar de la /z/ (s sonora)
• Pronunciar totes les s de forma sonora.
• Pronunciar els fonemes amb fonètica castellana.
• Pronunciar emfàticament les consonants mudes, com per exemple la p de l'aplec consonàntic mp.
• Pronunciar les vocals elidides,

b) Quant a la morfosintaxi:

• Canviar la conjugació d'un verb.
• Utilitzar la perífasi d'obligació castellana "tenir que" 
• Fer la 2a persona del singular acabada en -as i la 3a del plural en -an. 
• Cometre errades generals de flexió verbal.
• Canviar el gènere de les paraules.
• Emprar incorrectament els pronoms o no posar-ne quan calga.
• Fer el plural dels substantius femenins en -as.
• No fer bé la concordança.

c) Quant al lèxic

• Utilitzar barbarismes.

Consells de redacció

Els professors M.Angels Soler, Ramon Guilabert i Gaspar Noguera, han elaborat en el seu "Quadern de Valencià (Mitjà-UMH)" un capítol dedicat a la Redacció. Aquí ens expliquen els passos que hem de seguir per realitzar un relat de forma correcta, de la mateixa manera que ens faciliten, amb una sèrie d'exemples, la consecució de la tasca. Aquí us deixo el text que podeu trobar al seu llibre.

Consells de redacció

Quan ens decidim a escriure un text hem de ser plenament conscients de quin és el nostre objectiu bàsic: aconseguir que la comunicació escrita siga el més eficaç possible. Per a això, hem d’entendre que l’escriptura implica un procés. Podem considerar que les etapes que s’han de seguir per a aconseguir un text ben escrit són les següents:

1. Planificació

2. Redacció

3. Revisió

1 Planificació

Planificar és reflexionar. És establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per a recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

Cal saber primer, però, quines són les característiques que defineixen un text ben escrit i quins són els aspectes que les determinen.

ADEQUACIÓ Registre i dialecte Propòsit comunicatiu Tractament personal	COHERÈNCIA Quantitat d’informació Qualitat de la informació Presentació de la informació
COHESIÓ Anàfora Sinònims Puntuació Connectors	CORRECCIÓ Ortografia Morfologia Sintaxi Lèxic

Adequació

L’adequació és la propietat d’un text que determina quines característiques quant a la varietat dialectal i el registre hem d’usar. És important que, abans d’escriure penseu quin tipus de text necessiteu segons la situació comunicativa.coherència

Un text és coherent quan està ben estructurat, amb una ordenació lògica de les idees en els diferents paràgrafs. No ha de tenir defecte ni excés d’informació, repeticions o buits, i ha de contenir totes les dades rellevants i imprescindibles.

Cohesió

Un text està cohesionat quan s’hi utilitzen bé les conjuncions, els pronoms i totes les altres partícules de connexió. Està ben puntuat i en l’interior de les frases les paraules segueixen un ordre lògic.

Correcció

Conéixer bé la normativa lingüística, les qüestions purament mecàniques de la gramàtica, ens permetrà concentrar-nos en el contingut dels textos. Tot i això, cal revisar els escrits abans de considerar-los definitius. Actualment els programes informàtics incorporen correctors que ens són de gran ajuda.

Variació

Finalment, hi ha una sèrie de qüestions a tenir en compte en la valoració global d’un text. Es tracta del risc que la persona assumeix a l’hora d’escriure’l. En aquest punt hem de tenir en compte coses com la variació, la riquesa i la precisió lèxiques, els recursos sintàctics en general, l’expressivitat, etc.

El següent pas en la planificació és l’anàlisi de la situació comunicativa, és a dir, respondre les preguntes següents:

• A qui volem escriure? (adequació)

La resposta condiciona factors com el grau de formalitat, les fórmules de tractament, el gènere, la varietat dialectal, etc.

• Sobre què volem escriure? (adequació i coherència)

El tema sol comportar una terminologia distintiva per a cada tipus de text

• Per què volem escriure? (coherència)

Conéixer el propòsit de la comunicació és bàsic a l'hora d'escriure. Segons l'objectiu que vulguem aconseguir, el tipus de text que podem escriure sol presentar elements formals característics.

• Com ho volem escriure? (coherència i cohesió)

Un missatge ens pot arribar en diverses formes de comunicació escrita (rètol, carta, targeta postal, telegrama, article de diari, etc.) i això condiciona diversos factors del text final, com l'extensió o l'estructura, entre d’altres.

A qui volem escriure? Grau de formalitat Fórmules de tractament Gènere	Sobre què volem escriure? Tema Tria lèxica
Per què volem escriure? Propòsit	Com ho volem escriure? Tipus de text: carta, article d’opinió, etc. Estructura Extensió

Una vegada que hem fet açò, hem d’aprendre les tècniques de recollida de la informació. Entre d’altres:

1. Pluja d’idees: anoteu tot el que se us vinga al cap sobre un tema determinat, sense preocupar-vos per la forma.

2. Feu-vos preguntes sobre el tema: Qui? Què? Quan? Com? Per què? On?

3. Feu-vos altres preguntes rellevants i anoteu les respostes:

• Què sabeu del tema?
• Com el podríeu definir?
• A què s’assembla?
• Amb quins altres temes o assumptes el podeu relacionar?
• Quines opinions teniu a favor o en contra?

2. Esbosseu l’organització del text: feu un esquema amb divisions que es correspondran a les distintes unitats del text final.

Una vegada que ja disposem de la informació que volem incloure en el text, cal seleccionar-la; és a dir, cal establir quines idees no podem relacionar de cap manera amb les altres i quines tenen lligams obvis. Es tracta, per tant, de rebutjar aquella informació que no ens interessa, i quedar-nos sols amb aquella que és adequada depenent del tipus de receptor, del tema, de la finalitat, del tipus de text i del canal.

La selecció de la informació ens ajuda moltes vegades a ordenar la informació; endreçar-la segons els criteris que demane el text (criteris cronològics, causals, espacials, d'ordre d'importància de la informació, etc.).

Hi ha dos procediments bàsics per a ordenar la informació: l'agrupació (grups i mapa conceptual) i la jerarquització (l’esquema).

2. Redacció

A l’hora de redactar un text, hem de tenir en compte les eines principals de què disposem per estructurar la informació i donar cohesió i unitat al text: els paràgrafs, que distribueixen les idees al llarg de l’escrit; la puntuació, sense la qual el text seria il·legible, els connectors, que interrelacionen frases i paràgrafs; i les frases.

2.1 El paràgraf

Els paràgrafs fan la mateixa funció en el text que les columnes d’una casa: constitueixen l’estructura de la construcció del text. Són un conjunt de frases relacionades que desenvolupen un únic tema, subtema o aspecte particular diferenciat de la resta de l’escrit.

Una vegada que hem confeccionat l’esquema, n’hem de desenvolupar tots els punts per a crear el text. Cada idea o cada bloc d’idees de l’esquema ha de ser utilitzat per a un paràgraf. Definim el paràgraf com el fragment de text que hi ha entre dos punts i a part. També es coneix com la seqüència que es troba entre la frase i el text. Imaginem que el text ha d’estar format per tants paràgrafs com idees hem inclòs en l’esquema.

L’element més important és la primera frase, que ocupa la posició més rellevant: és el primer que es llig i, per tant, ha d’introduir el tema o la idea central. Així mateix, la darrera frase pot tancar la unitat amb algun comentari global o una recapitulació que recupere alguna dada rellevant.

A continuació us presentem cinc de les errades més corrents que se solen trobar en els escrits pel que fa a la composició de paràgrafs:

- Desequilibris. Barreja anàrquica de paràgrafs llargs i curts sense raó aparent. No hi ha cap ordre estructurat: l’autor/a els ha marcats de forma atzarosa.

- Repeticions i desordres. Es trenca la unitat significativa per causes diverses: idees que haurien d’anar juntes apareixen en paràgrafs diferents, es repeteix la mateixa idea en dos o més paràgrafs, etc.

- Paràgrafs-frase. L’escrit no té punts i seguit; cada paràgraf consta d’una sola frase, més o menys llarga. El significat es descompon en una llista inconnexa d’idees. El lector ha de fer l’esforç de relacionar-les i construir unitats superiors.

- Paràgrafs-totxo. Paràgrafs excessivament llargs que ocupen gairebé tota una pàgina. El lector ha de capbussar-s’hi per separar-ne totes les parts.

- Paràgrafs amagats. L’escrit està ben ordenat en un nivell profund, però resulta poc evident al lector, que ha de fixar-s’hi molt per descobrir-ne l’estructura.

2.2 La puntuació

La funció principal de la puntuació consisteix a subdividir el text de manera que en facilite la comprensió i la interpretació. Depén en gran manera de l’entonació i de la sintaxi, però també del gust personal. L’ús adequat dels signes de puntuació és propi de textos ben cohesionats.

• El punt

• El punt i seguit marca l’acabament d’una oració, que no està enllaçada sintàcticament a cap altra i que expressa un pensament complet; la paraula que el segueix porta la inicial en majúscula.
• El punt i apart marca el final d’un paràgraf i indica que la relació entre les dues oracions és més llunyana.
• No s’ha de posar punt al final dels títols o subtítols separats dels textos.

• La coma

Usos més freqüents de la coma per a separar elements:

• Després del nom de la població, en les datacions.
• Separa els elements de les adreces.
• Després de les fórmules de salutació i acomiadament de les cartes i d’altres escrits.
• Separa els elements de les enumeracions i també les successions de fets (llevat dels dos últims si van enllaçats amb una conjunció i no hi ha ambigüitat).
• Reemplaça verbs sobreentesos, sobretot en titulars de notícies.

Ús de la coma per a introduir elements:

• Davant i darrere d’explicacions en l’interior de l’oració principal.
• Darrere d’interjeccions i vocatius col·locats en l’inici de la frase.
• Davant de les conjuncions adversatives però i sinó generalment.
• Delimitant complements d’una certa llargada que encapçalen una oració o hi van intercalats.
• Delimitant frases extenses coordinades que expressen idees completes.

• És incorrecte posar coma entre el verb i els seus complements o entre el subjecte i el verb. Ara bé, podem posar-ne si el subjecte o el complement són llargs o complexos.
• És inadequat posar coma entre els dos últims elements d’una sèrie si van units amb i, o o ni. Però la hi podem posar si els elements units són llargs o complexos.

• El punt i coma

• Separa expressions que inclouen elements separats ja amb comes: Es van repartir el premi així: a Joan, 6 milions; a Pere, 4; a Marc 10, i a Pau 12.
• Sol usar-se si hi ha relació estreta entre dues frases; i la segona és una observació o comentari a la primera: El comité comarcal va acordar l’elecció directa del president; si es fa així, s’haurà acomplit el manament del comité.

• Els dos punts

Podem usar dos punts:

• Davant de les enumeracions encara que no són sempre necessaris.
• Darrere d’expressions com per exemple, on és intercanviable per una coma.
• Davant d’un fragment que introdueix una explicació, un aclariment, una conseqüència.

Cal usar dos punts:

• Davant de les paraules d’altres persones.
• Darrere de paraules com expose, demane, sol·licite en documents administratius.
• Darrere de les expressions que encapçalen cartes, on es poden intercanviar per comes.

2.4 Connectors

Els connectors són elements lingüístics que uneixen les diferents parts d’un escrit. Poden ser conjuncions, preposicions, adverbis o locucions. Funcionen com a senyals visuals per al lector, ja que marquen explícitament les interrelacions entre els paràgrafs i les frases.

Els connectors que relacionen idees dins l’oració són les conjuncions i poden marcar:

• Causa: perquè (+ indicatiu), ja que, vist que, com que, a causa de, gràcies a, per culpa de...
• Conseqüència: en conseqüència, per tant, de manera que, per això...
• Condició: a condició de, només que, en cas de...
• Finalitat: perquè (+ subjuntiu), per tal de, a fi de...
• Oposició: en canvi, ara bé, amb tot, no obstant, en contra, al contrari, tanmateix...
• Objecció: encara que, malgrat que, per bé que, tot i que, mal que...

Els connectors que relacionen paràgrafs o oracions completes es diuen també organitzadors textuals. S’usen per:

• Introduir el tema: l’objectiu principal de, aquest escrit tracta de, ens proposem exposar...
• Encetar un tema nou: respecte a, quant a, en relació a, pel que fa a...
• Marcar ordre: 1r, en primer lloc, primerament, per començar, 2n, en segon lloc...
• Distingir: d’una banda, de l’altra, per un costat, per una altra part, al contrari...
• Continuar sobre el mateix punt: a més a més, després, tot seguit, així mateix, a més, així doncs...
• Posar èmfasi: és a dir, cal insistir, o siga, en altres paraules, el més important...
• Donar detalls: per exemple, en particular, en el cas de, com és ara...
• Resumir: en resum, breument, resumint, en poques paraules, en conjunt...
• Acabar: en conclusió, per acabar, així doncs, per concloure, finalment...
• Indicar temps: abans, al mateix temps, després, simultàniament, més tard, anteriorment, més endavant, a continuació...
• Indicar espai: a dalt i a baix, a la dreta/esquerra, al centre/costat...

2.5 Frases

Tots els manuals de redacció hi estan d’acord: les frases llargues costen més de llegir que les curtes. És per això que tots recomanen brevetat. A continuació us donem alguns suggeriments per tal d’evitar les frases massa llargues i poc entenedores:

• Limitar els incisos. Els incisos tallen el discurs natural de la frase. Per això convé fer-ne un ús moderat. No han de tenir més de 15 mots, ja que aquesta és la capacitat mitjana de la memòria a curt termini. Si no podem prescindir d’un incís llarg, convé refrescar la memòria lectora repetint l’últim mot que havíem escrit abans de l’incís.

• Esporgar el que siga irrellevant. Sovint algunes subordinades i alguns complements del nom són crosses o clixés de poc o cap significat. La frase guanya claredat si ens quedem només amb les paraules clau.

• Ajuntar els mots relacionats. L’incís s’ha d’inserir en el lloc que cause menys molèsties. Els mots que cal vigilar de no separar sense motius justificats són les combinacions de subjecte i verb i verb i complements.

• Ordre racional. L’estructura més bàsica i comprensible és la de subjecte, verb i complements. Però tots els extrems són dolents. Un escrit en què totes les oracions respecten escrupolosament aquest ordre bàsic seria avorridíssim. El que sembla més lògic és que la informació important del text, ocupe sempre un lloc preeminent. Les oracions subordinades van millor al final, ordenades de més curtes a més llargues.

• Selecció sintàctica. Les informacions resulten més concretes si hi explicitem els actors reals dels fets. Si coincideixen amb el subjecte i l’objecte gramatical, la frase guanya transparència. En canvi, si la prosa amaga els protagonistes en construccions impersonals o passives, la prosa té menys força.

• Equilibri entre noms i verbs. El llenguatge periodístic i administratiu moderns palesa una tendència creixent cap a l’estil nominal. D’aquesta manera la prosa guanya impersonalitat i objectivitat, però també agafa un regust abstracte i perd claredat.

• Evitar les negacions. Les frases negatives són difícils d’entendre, perquè requereixen més atenció i temps que les afirmatives. Molt sovint podem substituir-les per formulacions positives.

• Buscar un estil actiu. La passiva morfològica, que funcionava tan bé en llatí i que s’usa moltíssim en anglés o en alemany, no ha quallat mai en les llengües romàniques. El valencià oral la fa servir molt rarament, i per escrit, la prosa es carrega de mots i és molt lenta i feixuga.

• Utilització de mots comuns. Són més adequats en les explicacions i en les informacions. Convé evitar, per tant, paraules cultes, massa tècniques o arcaiques que en dificulten la lectura.

2.6 Errors més habituals d'adequació, de coherència, de cohesió, d'estil i de disposició del text

ADEQUACIÓ		1. Registre mal utilitzat 2. Barreja de registres 3. Confusió jo/tu en l'emissor 4. Confusió tu/vosté en el receptor 5. Confusió entre informar/opinar, etc. 6. Marques d'oralitat en el text
COHERÈNCIA		1. Idees desordenades 2. Molta o poca informació 3. Repeticions excessives 4. Contradiccions 5. Digressions
COHESIÓ		1. Concordança gramatical errònia 2. Connectors mal usats 3. Usar sempre un mateix connector 4. Absència de connectors metatextuals   (en primer lloc, en segon lloc, per últim) 5. Puntuació inadequada 6. Ús erroni de cursives, cometes, etc.
ESTIL		1. Pobresa d'idees 2. Ús i abús de tòpics 3. Introduccions anodines 4. Conclusions sobtades
DISPOSICIÓ DEL TEXT		1. Textos atapeïts, sense marges 2. Alternar paràgrafs sagnats i no sagnats 3. No respectar les convencions formals

3 Revisió

La revisió és un dels procediments més importants en el procés d'escriptura, moltes vegades la qualitat del resultat depén d'aquest últim pas. Revisar és avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calga per tal de millorar el text.

3.1 Revisió de continguts

Adequació: Comproveu si el text compleix els vostres objectius, si la varietat lingüística triada és la més adequada, fiqueu-vos en la pell del lector i assegureu-vos que entendrà tot el que hi ha en el text, mireu que el grau de formalitat de l'escrit s'adiga amb el tipus de relació que teniu amb el receptor i comproveu que no heu barrejat sense coherència registres diferents dins d'un mateix text.

Informació: Mireu si heu acabat dient tot el que en un principi volíeu dir, suprimiu la repetició innecessària, comproveu si heu sabut combinar amb encert l'explicació amb l'exemplificació. Si heu fet alguna citació textual, assegureu-vos que queda clara la font d'on l'heu treta.

Ordre i cohesió: Pregunteu-vos si l'estructura general és prou clara, mireu si l'ordre que heu seguit és el més convenient. Comproveu que heu donat a tots els paràgrafs del text una mateixa forma (amb sagnat o sense). Llegiu independentment cada paràgraf i pregunteu-vos si està ben format. Assegureu-vos que totes les idees secundàries estan clarament lligades amb les idees principals de les quals depenen. Pregunteu-vos si heu triat els connectors més adequats. Comproveu si heu utilitzat correctament els signes de puntuació.

Claredat i precisió: Assegureu-vos que totes les expressions s'adeqüen a la situació comunicativa. Substituïu les perífrasis innecessàries. Elimineu les repeticions injustificables. Comproveu que no heu escrit cap expressió que puga representar una discriminació per raons de sexe, raça, costums, etc.

3.2 Revisió gramatical

És ara, una vegada que ja hem redactat l'escrit i n'hem revisat el contingut, que cal analitzar-lo des del punt de vista gramatical. Hi hem de tenir en compte tots els aspectes gramaticals: accentuació, apostrofació, concordança, indefinits, pronoms relatius, pronoms febles, preposicions, verbs, conjuncions, etc.

3.3 Recomanacions per a la revisió

• No tingueu mandra a l'hora de revisar, res és intocable. No us limiteu a revisar la forma (lèxic, ortografia, majúscules, etc.): reviseu a fons el contingut (adequació, idees, estructura i estil).

• Considereu la revisió com un pas important en el procés d’escriptura; no com un complement optatiu a la redacció.

• Reviseu els aspectes de l’escrit per separat: el propòsit, les informacions, l’estructura, les frases, l’ortografia, etc.

• Eviteu frases massa llargues, amb sintaxi complicada, amb abús d’incisos, etc. Redacteu frases més curtes, amb l’ordre normal, afirmatives, actives, personals, etc.

• Intenteu millorar l’escrit emprant mots d’ús comú, curts, concrets, amb significat específic, etc.; en comptes de paraules cultes, llargues, abstractes, buides de significat, etc.