Debat

Demà parlarem d'aquesta notícia a classe, i la propera setmana realitzarem un debat

EL PAÍS

El debat sobiranista esquitxa València

El PP agita el fantasma de l'imperialisme català contra la Generalitat de Puig i Oltra

MIQUEL ALBEROLA Madrid 24 AGO 2015 - 16:56 CEST

Desallotjat del poder i assetjat per la corrupció, el PP valencià ha trobat en el procés sobiranista català una oportunitat per recompondre's davant l'aliança d'esquerres (PSPV-Compromís) que governa la Generalitat. La nova presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, ha recuperat la suposada amenaça de l'imperialisme català, que tant de rèdit electoral li va donar.

Mentre el president valencià, Ximo Puig, s'ofereix com a intermediari al català, Artur Mas, per encaixar Catalunya en una possible reforma de la Constitució que eviti l'opció independentista, el PP intensifica la pressió presentant el Govern valencià com a còmplice de l'independentisme.

La simpatia del conseller d'Educació Vicent Marzà (Compromís) amb el procés sobiranista, expressada abans de ser nomenat en el càrrec, ha centrat en les últimes setmanes tota l'artilleria del partit de Bonig.

Els equilibris fets per Puig a les seves declaracions, distanciant-se de la idea dels Països Catalans, lluny d'apagar el foc, han estès les flames als sectors independentistes catalans. El conseller de Justícia català, Germà Gordó, de Convergència i Unió, va recriminar dissabte a Puig que rebutgés els Països Catalans i va assegurar que “Catalunya no s'oblida de la resta de territoris de parla catalana”. Fins i tot es va mostrar partidari, en una eventual Catalunya independent, de concedir la nacionalitat a “tots els ciutadans de la resta dels Països Catalans”.

La declaració de Gordó ha servit de catifa per ficar el PP valencià en l'escenari desitjat. Bonig, que va titllar ahir les paraules del conseller català d'“afront” i “vergonya”, va arremetre ahir contra Puig, vinculant aquestes manifestacions amb la seva reunió amb Mas. El PP va instar Puig a “parar els peus” als que “no només volen trencar Espanya, sinó també arrossegar la Comunitat Valenciana”. En cas contrari, “serà la prova manifesta que dóna recer a representants favorables al separatisme”.

Gordó també va trobar ahir una rèplica a Catalunya de Ramon Espadaler, candidat d'Unió Democràtica, que va advertir que “la voluntat de ser nació, malgrat compartir una llengua i història comunes, correspon a la Comunitat Valenciana”.

Treball sobre la conversa i l'entrevista

Bon dia a tots!

Aquí us deixo el codi (ygcemhw) perquè pugueu accedir al grup de Classroom de la Classe. (https://classroom.google.com/ineligible)

En aquest recurs us he deixat una Tasca perquè descriviu tres característiques d'una conversa i tres d'una entrevista.

Teniu de temps fins el 18 de desembre.

Salutacions!!

VÍDEO

Us deixo uns quants exemples de cançons en valencià. Segur que us ajuden a practicar per a la classe de demà.

1. DORAEMON





2. HIMNE A VALÈNCIA





3. BON DÍA!

VOCABULARI

Ací teniu el vocabulari de la unitat.

Vocabulari

TIPUS D'ORACIONS SEGONS L'ACTITUD DEL PARLANT

Segons l'actitud del parlant i la intenció, les oracions poden ser:

Tipus d'oracions

ELS TEXTOS DIALOGATS

Els textos dialogats (Presentació Power-Point)

INTRODUCCIÓ

Aquesta unitat du el títol de De què parleu? i està orientada al primer curs d'ESO.


Quasi tota la unitat gira al voltant de la conversa, ja que és una activitat imprescindible en la comunicació humana i que requereix actituds respectuoses per a comprendre els diferents punts de vista. Els texts dialogats són una tipologia textual que resulta propera, entretinguda i còmoda als alumnes.

• Aprofitarem aquesta predisposició per a estudiar com és una conversa, una entrevista (oral i escrita) així com es redacten els diàlegs en una narració i quins recursos lingüístics i tipogràfics s'hi utilitzen. 

• Treballarem el lèxic amb conceptes senzills com són el camp semàntic dels esports i introduirem la reflexió metalingüística amb conceptes com són els sintagmes (i tipus), els constituents de l'oració i els tipus d'oracions, els verbs i les vocals (diftongs i hiats). 

• Reconeixerem les paraules derivades amb prefixos i identificarem els registres lingüístics.

     La competència lingüística és el principal objecte d'estudi de la unitat. Tanmateix, hi ha altres competències clau que també es treballen com ara la social i cívica, ja que per a conversar, entrevistar o debatre, cal comprendre la realitat social en què vivim i cooperar. Treballarem la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia en aquelles activitats que requereixen una resposta que demana una distribució espacial concreta (emplenar graelles, relacionar unívocament, etc.). La consciència i l'expressió cultural es treballa mitjançant la lectura de fragments literaris d'autors i temàtiques diversos. La competència d'aprendre a aprendre és present, sobretot, en les activitats que impliquen posar en pràctica un procediment prèviament pautat i el sentit de la iniciativa i l'esperit emprenedor ocupa aquelles que suposen la definició de criteris propis.

     La intel·ligència verbal i lingüística es treballa amb activitats orals, que impliquen un ús de la llengua en contexts i situacions diversos. A més, treballarem un projecte de treball cooperatiu per donar la possibilitat de treballar la intel·ligència interpersonal i intrapersonal ja que es treballen especialment el texts dialogats i l'expressió de les pròpies opinions, tot respectant les alienes, i que a més impliquen col·laboració amb la resta de companys, amb el professor, amb altres persones de qui podem obtenir informacions. 

Facebook

4. FACEBOOK

Hi ha nombrosos recursos que podem trobar a internet que ens parlen de les TIC. Un d'ells és el portal Facebook. A continuació us deixo uns enllaços perquè us pugueu fer amics a Facebook i gaudir dels continguts, activitats i recursos que ens brinden.

1. Educació i les TIC

2. Educació i les TIC 2.0

3. Recursos Educatius

4. Més Recursos Educatius

5. Recursos educatius - Teresa Torné-

6. Educación y TIC (Castellà)

7. TICs y educación. (Castellà)

8. Recursos TIC para Profesores (Castellà)

9. Recursos TICS docentes (Castellà)

10. Recursos educativos TICs (Castellà)

Els textos dialogats

3. ELS TEXTOS DIALOGATS

Per parlar amb correcció, una de la qüestions que hem de tenir present és estudiar l'estructura dels textos dialogats. Amb això comprendrem l'estructura de la conversa i potenciarem algunes de les funcions del llenguatge. A continuació veiem un article sobre els textos dialogats que es pot trobar a https://sites.google.com/a/xtec.cat/ges-1/text-dialogat

Els textos dialogats són missatges orals o escrits, que recullen les expressions lingüístiques utilitzades en les alternances de parla de dues o més persones. Els textos dialogats més utilitzats són les converses i els diàlegs.

El fet de conversar és característic de la naturalesa humana. Conversa i diàleg no signifiquen absolutament el mateix. Usem conversa per referir-nos al discurs que es va construint i reservem diàleg per designar el tipus de text que sorgeix d'aquesta situació comunicativa –la conversa–.

Dialogar és reproduir d’una manera directa les paraules que intercanvien dos o més interlocutors. Aquest interactuen i modifiquen el seu missatge a partir del que diuen. Les funcions bàsiques del text dialogat són les següents:

• Expressiva o emotiva, perquè l’emissor expressa allò que sent. 

• Conativa, perquè s’incita el receptor a actuar o respondre.

• Fàtica, perquè és necessari comprovar si l’interlocutor escolta i segueix la conversa. Aquesta funció és característica de les converses telefòniques. 

El diàleg pertany,bàsicament a la llengua oral. Quan es parla cara a cara amb una altra persona, el gest, el moviment del cos, la mirada i l’entonació tenen un paper importantíssim perquè complementen el discurs. Els interlocutors han de cooperar, mostrar cortesia, dosificar informació, respectar opinions i tenir en compte el context i la intencionalitat. 

També trobem diàlegs expressats per escrit en una entrevista de premsa, dins una narració, en els textos teatrals, en un còmic, etc. 

L’ús dels signes de puntuació és molt important per a reflectir-ne l’entonació. 

Segons el context i la finalitat, els textos dialogats es poden classificar en:

• Espontanis, com ara les converses cara a cara i les telefòniques. Aquestes es donen en qualsevol lloc i tenen una durada variable; s’hi parla sobre qualsevol tema i s’hi utilitza un nivell de llengua col·loquial.

• Planificats, com ara les entrevistes, les enquestes i els xats. Aquests es poden donar cara a cara o a través d’un aparell i tenen una durada limitada; segons el destinatari i el tema, s’hi utilitza el nivell de llengua col·loquial o estàndard. També s’hi inclouen els diàlegs novel·lístics, les obres teatrals –que s’escriuen en un nivell més culte o literari-, els guions cinematogràfics, els acudits i els còmics.

ESTRUCTURA

Les converses solen presentar l’estructura següent:

• Inici, inclou la salutació, fórmules cortesia, frases que expressen alegria, sorpresa,etc. Hola, com va?, Com estàs? Xe, quant de temps sense veure’ns!

• Proposta de tema. Plantejament d’allò que interessa comentar o raonar. Quina casualitat, precisament volia dir-te... Ara que et veig, aprofito per a... Voldria demanar-te...

• Desenvolupament del tema. Intercanvi d’informació i exposició d’argumentacions recíproques que aporten els interlocutors a favor o en contra de les seues opinions. Ja saps que en aquella ocasió les coses estaven plantejades d’una manera...

• Tancament. Conclusió, valoració de l’encontre i fórmules de comiat. Em sembla que tot s’ha resolt satisfactòriament... Fins a un altre dia, adéu!.

RECURSOS LINGÜÍSTICS

En converses cara a cara

- Pronoms tònics i febles

- Oracions simples, sobretot enunciatives, interrogatives i exclamatives

- Frases curtes i, moltes vegades, inacabades (Si jo diguera...)

- Paraules genèriques, de significat poc concret (això, cosa, assumpte...)

- Fórmules de contacte per a estimular la resposta o atraure l’atenció de l’ interlocutor (Saps?, Què dius?...

- Connectors explicatius (és a dir, a més, vull dir...).

En textos teatrals

- Noms dels personatges a l’esquerra, escrits en majúscules o en versaletes.

- Parlament o textos que diuen els personatges, en estil directe.

- Acotacions escèniques o d’interpretació, que s’escriuen en cursiva

En entrevistes

- Inicials de les persones que hi participen

          - Preguntes (directes i indirectes), que s’escriuen en cursiva
          - Respostes, que s’escriuen en lletra redona

          Diàlegs en textos narratius

- Guions davant de les intervencions dels personatges

- Guions per  introduir els comentaris del narrador

- Puntuació relacionada amb l’entonació

"Llegir per parlar, llegir per aprendre"

1. LLEGIR PER PARLAR, LLEGIR PER APRENDRE

Relacionat amb la temàtica que estem tractant en la unitat didàctica trobem un recurs molt interessant per practicar l'oralitat. Llegir per parlar, llegir per aprendre

Llegir per parlar, llegir per aprendre és un material editat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb la finalitat reforçar l’aprenentatge i l’ús de la llengua a través de la lectura. El material consta d’una guia didàctica i 51 fulls que proposen activitats de conversa a partir de la lectura de texts reals de tipologia diversa. Podem trobar els següents títols per practicar:

01. La Ventafocs

02. Com fet a casa

03. D'aquí i d'allà

04. Les galàxies personals

05. On anem

06. El joc de l'aualé

07. Es lloga pis

08. Invitació

09. Els ritmes biològics

10. Remeis casolans

11. Humor negre

12. En memòria de Paco Candel

13. Travessem l'Atlàntic

14. Anem d'urgències

15. L'home caiman

16. Jeroglífics

17. Les llàgrimes, les paraules, els silencis

18. Amb noms i cognoms

19. Esmorzar a casa

20. Oreneta cuablanca

21. Les mudes flors d’un altre jardí (especial Sant Jordi 2014)

22. Un àngel?

23. I si em detenen... què?

24. La revolta vegetal

25. L’automedicació

26. Quan els títols parlen...

27. Tria un llibre

28. Quin temps farà?

29. L’holocaust en veu pròpia

30. Persones amb drets i deures

31. Llegiu les instruccions d’aquest aparell

32. País petit

33. Notes abans d’anar a dormir

34. Un català al Titànic

35. Xocolata, no, una noia amb ganivet

36. Fes-ho tu mateix

37. Més idiomes als informatius

38. Homenatge

39. Quan el negre és vida

40. Prejudicis

41. Una història fantàstica

42. Veus del carrer

43. Aforismes

44. Acudits

45. Una vida dura

46. La vida en vers

47. Cor

48. Principi i final

49. On és Mequinensa?

50. Tota una llista

51. Bestiari

Llegir per parlar, llegir per aprendre consisteix en un seguit de fulls d’activitats, presentats en format PDF, que combinen una lectura —diferent a cada full— amb la pràctica de la conversa; i en una Guia d’ús dels materials que conté les orientacions didàctiques. L’enfocament dels materials respon a la metodologia «lectura en parella» i «tutoria entre iguals» de David Duran, que propugna que la «interacció entre aprenents és un motor d’aprenentatge significatiu». En les activitats que es proposen hi participen sempre un tutor i un aprenent. El tutor és qui condueix les activitats i pren la responsabilitat de la preparació de la lectura abans de la trobada. La tria de les lectures i les activitats proposades han estat realitzades per Montse Flores i Anna Vidal, professores de llengua catalana i conductores de grups de lectura. El material es pot descarregar de la pàgina web de Llengua catalana http://gencat.cat/llengua/llegiuiparleu .Les persones i les entitats interessades a participar-hi es poden adreçar a la Direcció General de Política Lingüística o al Consorci per a la Normalització Lingüística.

Aquest material te com objetius:

•          Promoure l’ús oral de la llengua a través de la lectura de diferents gèneres textuals.
•     Fer gaudir de la lectura i augmentar la competència lingüística dels destinataris del projecte (tutors i aprenents).
•         Contribuir a reforçar l’aprenentatge dels tutors seguint la premissa: “ensenyar és aprendre dues vegades”.
•          Practicar diferents tipus de lectura en funció de les activitats que proposen els materials.
•      Incrementar el coneixement de la cultura i, en especial, de la literatura, facilitant i promovent, alhora, l’intercanvi cultural.

Tots els fulls tenen l’estructura següent:

• Conversa

Abans de llegir: L’apartat consta d’un parell o tres de preguntes que preparen el tutor i l’aprenent per a la lectura.

Després de llegir: L’apartat consta d’un seguit de preguntes que promouen la conversa i la relectura del text.

• Lectura

Conté el text objecte de la lectura.

Els texts poden ser: fragments literaris,articles de diari, receptes de cuina, còmics, blogs, etcètera.

Tècnica lectora

Llegir en parella és una modalitat de lectura proposada i provada per David Duran, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, que utilitza la tutoria entre iguals com a mètode d’aprenentatge cooperatiu entre les persones. Aquest programa de lectura permet que la parella que hi participa doni i rebi el coneixement que qualsevol persona adulta ha acumulat al llarg de la vida, a més del que podran aprendre de manera col·laborativa.

L’adaptació d’aquesta modalitat per al material Llegir per gaudir, llegir per aprendre es concreta de la manera següent:

• El tutor prepara prèviament l’activitat.
• Es dóna importància a la lectura en veu alta.
• El tutor és model d’entonació i de pronúncia.
• Es promou l’aprenentatge a partir de l’error.
• Es fomenta diferents tipus de lectura: primer el tutor i després l’aprenent, tots dos alhora, un
• paràgraf cadascú, l’aprenent sol, etcètera.
• S’activen les estratègies de comprensió lectora: llegir en diagonal, rellegir buscant una paraula
• en concret, llegir per entendre, llegir per memoritzar, etcètera

Instruccions per als tutors

• Llegiu la lectura diverses vegades per donar un model fluid i entenedor a l’aprenent.
• Llegiu tot el full de l’activitat. Responeu les preguntes que es demanen i preveieu les dificultats
• que pot tenir l’aprenent.
• Preneu nota dels coneixements previs que necessita l’aprenent per fer la lectura i no oblideu els coneixements que ja ha acumulat l’aprenent en la seva història personal.

Durant la trobada

Tingueu en compte que vosaltres gestioneu la trobada i, per tant, marqueu el ritme de treball.

Abans de començar l’activitat, pacteu amb l’aprenent la manera d’avisar-lo quan cometi un

error. Podeu acordar que l’avisareu fent-li un gest amb el llapis o amb la mà, aixecant un paper, etcètera. És important que feu la indicació en el moment que l’aprenent s’equivoca, perquè pugui ser conscient de l’error que ha comès i corregir-lo. Si no pot fer-ho sol, ajudeu-lo.

Procureu que l’aprenent es senti segur i satisfet de la lectura que ha fet i de la comprensió

del text.

Doneu-li sempre estímuls positius i de confiança.

Respecteu el temps de l’aprenent per respondre les preguntes dels diferents apartats.

Responeu totes les preguntes de l’apartat Abans de llegir, ja que l’objectiu és suscitar l’interès

pel text i estimular la lectura.

Llegiu el text del full d’activitat d’acord amb les recomanacions que es fan a l’apartat

Tècnica lectora.

Un cop feta la lectura, responeu plegats les preguntes de l’apartat Després de llegir. És important que l’aprenent expressi el seu punt de vista encara que li costi.